BABEL (words) - Sidi Larbi Cherkaoui

Vet aquí un espectable per tots els públics.

Això en dansa ja és dir molt, i ho dic en el sentit positiu de la paraula: Babel és un espectacle perfecte per introduir-se en el món de la dansa contemporània, un entrant, una amanida, i ho és per diferents motius.

El tema de l’espectacle és la mescla, el mestissatge. Babel, la torre barrejada. Els idiomes i el mestissatge cultural porten la tònica tan per repartiment com per dramatúrgia, però s'ha de dir tot:  tampoc és gaire res més que això. Barreja, i prou.

Reprenem la idea d’amanida. Agafa 18 ballarins, i procura que siguin de cultures diferents, que parlin idiomes diferents, i que ballin bé. Que sàpiguen fer coses així “contemporànies” i urbanes de moda, cadascú lo seu. I llavors barreja-ho. Larbi renuncia a fer un tractament més profund, i el que veiem per tant és una mena de passarel·la de tota la superficialitat formal que ja podíem trobar en els grans ballets de Marius Petipà. Números tancats, passos a dos ara còmics, ara emotius en el sentit ensucrat de la paraula, ara virtuosos; i números col·lectius que demostren la capacitat de sincronització i coordinació dels intèrprets. La innovació: les escenes amb text parlat.  

Fas un collage, i a veure què surt. No hi ha objectiu més enllà d’ensenyar el resultat de la pura suma. I el que en resulta és un espectacle d’introducció a la dansa contemporània: fàcil, funcional, entretingut... és com anar a veure una comèdia romàntica amb efectes especials. Perquè n’hi ha, a banda de la inqüestionable condició física i tècnica dels intèrprets: l’escenografia – que també juga amb la idea de mescla en tant que els mòduls que els intèrprets van movent constantment per l’escenari es combinen de les mil maneres possibles – està molt ben aconseguida.  

Tot plegat, perfecte. Per qui no entengui de dansa, voldrà veure’n més,  i això és positiu. Per qui se n’esperés més... bé, no pots anar a veure Disney i esperar quatre capes de teoria sobre l’home i el seu lloc al món. Tampoc fa falta, està bé poder respirar una estona de tanta transcendència. Jo m’ho vaig passar molt bé.

Ara, això sí: cal explicar les coses tal com són. Vendre aquest espectacle com un “gran” espectacle de dansa contemporània, com un referent fins i tot, és un error. Perquè l’espectacle és el que és: una amanida. Molt bona, sí, però ja està.