Roberto Fratini: Rien, ne va plus

Pels volts de gener, el diari Ara va publicar un 'reportatge' així sui gèneris - una entrevista sobre el panorama de la dansa a casa nostra a dos amb Sònia Gòmez i el seu nadó acabat de néixer vs. Cesc Gelabert, acompanyat d'apunts sobre estrenes de dansa d'aquella setmana - on s'apuntava sense posar el dit a cap lloc concret a un batre que des de dins del mundillo ja fa un temps que es percep. Hi ha quelcom que es mou, a Can Terpsícore...

L'article em serveix de punt de partida perquè allí es mencionava, també per sobre i sense aturar-s'hi, a Roberto Fratini, presentant-lo com a "el gurú dels nous coreògrafs", fent referència a Marcos Morau de La Veronal, que aquella setmana estrenava Islàndia al Sant Andreu Teatre. Gurú... aquella frase em va semblar sens dubte l'encert més gran de tot l'article. 

Qui és Roberto Fratini? Professor del Conservatori Superior de Dansa de l'Institut del Teatre, teòric de referència del Mercat de les Flors - en una aposta que s'ha d'aplaudir efusivament a Francesc Casadesús - i efectivament gurú de cada vegada més coreògrafs i dramaturgs, des de la seva arribada a Barcelona fa deu anys Fratini és qui ha "apujat l'aposta", en paraules d'un altre professor de l'Institut del Teatre, en el panorama de la dansa a Catalunya. 

Com a alumne, un té la sensació que assistir a les seves classes és quelcom de molt potent. En sortir, penses: "no és tan fàcil", o més ben dit: "no estem fent qualsevol cosa". Fer qualsevol cosa no s'hi val. Dòna per tant valor a la tasca que hem escollit de fer, no com a hobby, sinó com a pràctica artística, com a creadors. La intensitat de l'amor que Fratini té per la dansa i el pes de l'univers poètic que aquest amor l'empeny a filar i desfilar ad libitum apugen l'aposta del creador, donant un gran valor al que un té entre mans. La mandra conceptual o la banalitat, de cop, s'han de poder argumentar molt bé per no semblar de cartró pedra. 

Els temps de fer qualsevol cosa, de la poètica barata, s'han acabat, perquè a Barcelona Fratini ha apujat l'aposta. No vull dir que no hi hagués creadors compromesos ni interessants abans de la seva arribada, ull, però simplement que tinc el feeling que a través de la influència de la seva manera de mirar, a través del seu coneixement, cada vegada serà menys possible vendre gat per llebre en el panorama dansístic de casa nostra. 

Glossar-lo amb condicions és per a mi una tasca impossible perquè no el conec prou com a persona, primer, ni tinc el coneixement suficient en general per poder-ho fer de la manera que es mereix, segon. Però escric aquesta glossa(baratíssima) igualment, perquè Roberto Fratini acaba de publicar un llibre. A contracuento: la danza y la derivas del narrar, de la col·lecció Dansa i Pensament del Mercat de les Flors, ja és a les llibreries. 

A la presentació, que va tenir lloc dimarts, érem bastants i ben avinguts, i l'editora, Magda Polo, en va parlar com un Rayuela, com un viatge iniciàtic, en el sentit que et canvia, que no surts del llibre de la mateixa manera en què hi has entrat. A jutjar pels breus apunts que el mateix Fratini va esbossar, m'espero del llibre - vaig per la pàgina 22 i ja he gastat mig llapis en notes - que sigui una declinació infinitament més rica de l'univers que exposa a les seves classes, amb l'avantatge que aquí un s'ho pot llegir amb calma i assaborir en cada idea i cada argument la necessitat de desvetllar el següent. M'estic convertint en un ionqui.

Tot plegat per dir que la publicació del llibre no hauria de deixar-se passar a la lleugera. Fan falta viatges iniciàtics a Can Terpsícore, ja que estem en un moment de canvi per molts factors: econòmics, socials, artístics.... la postmodernitat ja fa temps que es va acabar i comencen a aparèixer nous marcs d'interpretació de la realitat a través de l'art. Potser comencem a construir sobre la terra cremada de tant trencador, i si així fos, comptar amb el gurú Fratini a Barcelona per renovar el prestigi de la dansa guanyant en honestedat creadora i coherència poètica és una Fortuna que faríem molt ben fet d'aprofitar. The stakes are high . Hagan juego. Rien, ne va plus.