Caçant l'eco.

Arriba final de curs, i en una època en la què també m'estic dedicant a donar classes de comunicació i ús d'eines 2.0 per a estudiants d'arts escèniques, cada vegada que deia "compte amb el bloc, que no se us quedi caduc", sentia una veu d'alarma per dins.... "actualitza... actualitza...". Abans de quedar malament, he pensat que, igual com vaig fer amb l'slow motion, podria anar fent breus seleccions temàtiques de vídeos relacionats amb el moviment i/o la dansa per compensar els moments d'estréss. Sempre són bonics de veure.

El tema aquest cop és la virtualització del cos. l'Ohtotprecursor Merce Cunningham ja va intentar amb la creació del software LifeForms a l'època quan els ordinadors gairebé només tenien usos militars d'eliminar a través de la tecnologia el cos de la dansa, aquell cos sempre subjectiu, sempre narrant, que per ell era un entrebanc en el treball de la dansa per la dansa. Ell volia alliberar el ballarí de la càrrega del narrar, esborrant-se en certa mesura fins i tot a si mateix com a coreògraf, introduint elements i recursos compositius com l'atzar... i el LifeForms (més endavant anomenat DanceForms), programa que va esdevenir popular fins i tot en el món de l'animació i va servir no va a gaire i per exemple, en una versió millorada, per crear el Gollum dels Senyor dels Anells de Peter Jackson.

Perquè LifeForms partia de la base del registre virtual del moviment d'un cos a partir de la col·locació de sensors sobre el mateix. A partir d'aquí, apareixia una pauta virtual del moviment, amb la multiplicació de possibilitats compositives que això implica. El resultat s'ha fet servir des de llavors en l'àmbit escènic però no tan sols, i en sentits més o menys propers a l'objectiu de Cunningham... i amb l'auge de les tècniques d'animació etc. aquests formats híbrids i les noves espècies de cos/no-cos han proliferat com l'escuma. L'atractiu? per la dansa, un de claríssim... caçar l'eco, veure i preservar el traç deixat pel moviment...

En recullo tres exemples. Forsythe va posar al dia l'aposta de Cunnigham amb One Flat Thing reproduced. La web Synchronous Objects - AL·LUCINANT - és directament un catàleg de noves maneres de mirar la composició coreogràfica sumada a noves tecnologies i altres disciplines científiques com les matemàtiques o l'estadística. Us adjunto una fotografia d'un possible resultat, i l'enllaç al vídeo del mateix:

VIDEO: FORSYTHE 

Els dos següents són iniciatives des de l'altre banda, des del món de l'animació... i aquí sí qu no acabaríem.

El primer, una iniciativa tant cursilona com vulgueu, però que a mi m'encanta, de l'animador de Disney Ryan J Woodward. Dues dimensions, però partint d'un enregistrament en vídeo de dansa contemporànea... és bonic, no? Tots tenim un passat, jo em sé de memòria totes les cançons de la Bella y la Bestia...


i finalment Unnamed Soundsculpture, de Daniel Franke. On preval el precepte tècnic de modificació d'un cos virtual en moviment a partir d'una partitura sonora, és a dir, de com les ones sonores afecten aquesta construcció... molt interessant. i repeteixo, les possibilitats són infinites...