FESTIVAL NEO

Comença el festival NEO. Neo, de Noves Escenes Obertes. del 9 al 13 de maig a Barcelona.

S'està convertint en un tema recorrent d'aquest bloc, però no m'en puc estar de repetir-ho: Estem en un moment en què estem faltats de noves maneres de mirar. 

Cauen comparacions a diari amb una altra època de revolucions socials i grans lemes de transformació, manifestacions i moviments. L'època del "nosaltres parim, nosaltres decidim", del "sota les llambordes hi ha la platja", el "llibertat, amnistia, estatu d'autonomia", aquí heredat en una situació molt particular de fi de dictadura, però contagiat d'un moviment major que tancava universitats a París i sembrava el chaos - riu-te'n del 29M - als carrers d'Amsterdam. L'època de la guerra del Vietnam, la crisi del petroli, aquells últims seixanta i primers setanta que tant van decebre a la generació que - no deixa de ser paradoxal - avui es troba ocupant llocs de decisió a tots els nivells.  

En aquella mateixa època, sigui com sigui, també sorgien al voltant de les arts escèniques noves propostes i codis davant del desprestigi del llenguatge. La paraula donada es veia desemparada, havent perdut el crèdit, i en un nou despertar de l'avantguarda, les idees d'unitat i totalitat eren de nou vistes com a amenaces. Tornaven així formes com el collage, però en mans de persones com Merce Cunningham o Nam June Paik, tornaven amb força renoava i noms com video-art. Tal com diu Roger Copeland "a diferència de l'Obra d'Art Total, que exemplfica una ànsia per allò Unitari, Sencer, Complert - wholeness - el collage apel·la a un temps que ha arribat a desconfiar dels punts i final, de la "unitat" i les relacions estables. (...) Si l'Obra d'Art Total celebrava l'"amor etern" de Tristany i Isolda, el collage és l'art del rollo d'una nit".

(cartell de l'obra "Pendent de vot" de Roger Bernat)

Avui, de nou i per tercera vegada en un segle, la indignació ens apropa a noves formes de mirar, més obertes encara, més proteïques i separades. Cal veure si entre els espais creats entre disciplines, gèneres, convencions i codis ens podem oxigenar una mica i retrobar un sentit - no ja nou sinó propi, de present - a termes com "teatre" i "espai públic", en un món tan globalitzat que impedeix fins i tot que la paraula col·lectiu ens transmeti calma. 

El Festival NEO és una ocasió fantàstica per fer aquest glop d'aire, i entrenar-nos en aquest oblidar de les expectatives, oblidar tot el que esperem de tota institució - així com en el teatre en la vida etc. - i retrobar-nos amb el sentit de sorpresa i creativitat per xoc. 

No és un festival, per tant, d'entreteniment, d'oci. És un festival revulsiu, un laboratori, una posta a punt de l'espectador per enfrontar-se - qui sap - a altres aspectes del seu viure amb una altra manera de mirar. 

I tot plegat en relació amb les noves tecnologies, l'altre gran tema del NEO al costat del petar fronteres. Per tant, repeteixo, fent d'un dels grans motors de la globalització - les Noves Tecnologies de la Informació - una eina posada al servei de la seva pròpia reinvenció. Per dir-ho ràpid: Els fills del món globalitzat intentem conduir amb les eines amb les que hem crescut, fer-ho a la velocitat i volatilitat tecnològica a la que ens hem acostumat - sempre en cinquena - i no morir en l'intent. Ho hem vist en tota la història de la intel·ligència artificial cinematogràfica: els robots poden ser dolents, però també poden tenir la cara d'àngel del nen d'El Sexto sentido. O poden estar al servei de Marcel·lí Antúnez, una de les grans recomanacions pel NEO. 

Acabo amb dues recomanacions més: 

- El cel dels Tristos, de LosCorderos. ANEU-HI. Per llegir tot el que en podia dir de bo, feu clic AQUI.

- Pendent de vot. Roger Bernat/FFF. No l'he vista, però pel que en sé és el millor exemple de tot el que he escrit fins ara. Si la política s'ha convertit en un teatre en la seva acepció més grotesca i mentidera, és justament un teatre on les seves condicions i trets es poden posar més sota el microscopi per veure què en surt. A les paraules del dramaturg de la peça em remeto:

"En la política actual la función de la palabra es no convencer a nadie mientras las cosas cambian movidas por poderes que no se dicen, y que después de todo no dialogan. Veamos qué sucede si de pronto, a falta de todo poder efectivo, el papel de la palabra vuelve a ser aquel, exquisitamente, originalmente político, de convencer a quien la escucha." Roberto Fratini.

Per a més informació de l'obra, feu clic AQUI

 
I finalment, per tot allò que vulgueu saber del NEO, feu clic AQUI.... i aneu-hi.